dijous, 27 de març de 2014

Un conte mai contat: LLUNA DE MEL EN VAIXELL


Els alumnes de cinquè hem fet un treball d'emprenedoria:
Un conte mai contat.

Aquí teniu el treball del grup 3: Nora P., Pablo O., Laia D. i Arnau C.





LLUNA DE MEL EN VAIXELL

Fa molt de temps, en un país anomenat Iugoslàvia, en un petit  poble anomenat Split, hi vivia una petita família japonesa formada per: La Zaomi, (la mare) en Casuga, (el pare) en Mashuca (el fill) i en Gotenchan (el gos. Un dia, en Gotenchan estava mirant la televisió. Va sortir una gossa preciosíssima i se’n va enamorar. Va mirar el lloc i va dir:
- Es la gossa mes bonica que he vist mai. -O sigui- bup, bup, bup, bup, bup, bup…
- No bordis!!! -va dir en Casuga.
Va estar pensant moltes idees per aconseguir el seu somni, però cap li va anar bé, i, al final se li va encendre la bombeta i va decidir anar a Sant Marino amb un submarí.  Al dia següent, al matí, en Gotenchan va agafar un paper i un llapis i va marxar. Però quan ja estava a punt de sortir en Mashuca es va despertar i quan va veure que marxava en Gotenchan, de seguida, va anar a buscar els seus pares.
- Gotenchan, vine aquí ara mateix! -cridava el Casuga.
- Sí,  no t’ escapis no trobaràs millor família que la nostra…-Continuava cridant la Zaomi.
- Deixem-ho estar- Va dir en Mashuca- No vol estar amb nosaltres.
- Segur que estarà millor a on decideixi anar- va dir en Mashuca.
En Gotenchan va arribar finalment al submarí. Li va costar molt poder entrar-hi ja que no estaven permesos els animals. A mig camí, el submarí va naufragar i com que no estaven permesos els animals, no el van rescatar. Així que va haver d’anar nedant fins a una illa deshabitada, bé, gairebé deshabitada ja que hi vivia una vaca. 



Aquella mateixa nit, passejant per l’illa, va sentir uns sorolls estranys. Era la vaca! Es va quedar ben sorprès. L’endemà al matí, pensant com podia sortir-ne, va veure dues petites barques de fusta on hi havia dos rems que l'acompanyaven. Les van agafar per si anaven bé, i, quan en Gotenchan anava a marxar, la vaca li va tapar el pas:
- Deixa’m passar! -va dir.
- Muuuuu, porta’m amb tu. -murmurà la vaca.
- Et portaré. Tot per arribar a la meva estimada. Ui, això ho he dit amb veu alta- Va dir avergonyit en Gotenchan.
- Està bé…
-Va puja.
- Muuuuuuuuu!-va cridar contenta.
A mig camí, la vaca tenia “pipí” i es vam haver de parar perquè pogués fer les seves necessitats. Després d'això, no va haver-hi cap incident més. La vaca l’havia estat seguint tota l’estona perquè no sabia on anar, però quan van arribar va veure un prat d’herba tendra i s’hi va quedar. Van anar a buscar a la bella gossa estimada d’en Gotenchan. Pel camí, es va trobar a una dona vella que volia un animal de companyia i volia raptar-lo. Aquesta, els va seguir fins que van arribar a una casa abandonada, on s’hi van quedar a dormir. A la nit, mentre dormien, la vella dona va raptar a en Gotenchan. Al matí, es va despertar, i, es va trobar en una casa desconeguda! Es va escapar sense ser descobert. En Gotenchan va buscar la casa de la gossa que estimava. La va trobar i li va fer una declaració d’amor:
- Estimada, quan et vaig veure (per la televisió), vaig encegar per un moment. El que em va encegar va ser la teva bellesa (tant de dintre com de fora) i la teva resplendor. He recorregut mig mon (metafòricament, o sigui molta distància) per a trobar-te. Vols escapar-te amb mi sota la llum de la lluna?
- Es clar! Cap gos havia fet tant només per  aconseguir la meva pota. T’estimo!!!

I tal com havien quedat, es van escapar sota la llum de la lluna. A mig camí el cel va començar a enfosquir-se bastant aviat. Aquell era un dia molt especial, ja que era el dia en que els plànctons brillaven enmig de la lluna plena. En Gotenchan i la Sisí estaven a la barca, ben abraçats contemplant aquella magnifica nit de lluna plena. Fins que es van quedar adormits enmig del mar. Aquell matí es van trobar a l´illa on en Gotenchan havien conegut a la vaca. En aquell precís moment li va venir un flash, però al cap d'una estona es va tranquil·litzar en veure la vaca prenent el sol a la platja de l'illa. En Gotenchan es pensava que l'havia perduda. La vaca en veure'ls els va dir:
- Muuuuh! Que, si no fos per mi, per a la vostra informació, encara estaríeu tirats pel mar. -els va dir amb una veu “xuleta”.
- Bup, bup... Oh, gràcies- li va dir la Sisí.
- Bup, bup! Sí, gràcies- va contestar en Gotenchan.
- Muuuuh! De res – i ella continuava  fent-se la “xuleta”.
- Bup, bup, D' acord, hem de marxar. -va dir en Gotenchan .
- Bup, bup. Sí- va respondre la Sisí.
- Muuuuuh! Adéu...-i continuava fent-se la “xuleta”.
Per fi van poder marxar. Quan van arribar a Split la família no esperava en Gotenchan i encara menys la Sisí
-Gotenchan, estem super contens que hagis tornat! -va cridar en Machuca.
-Sí, i que arribis amb una gossa també -va dir la Zaomi.
- Jo no estaria tan feliç- va dir en Casuga -aquesta gossa deu tenir una família.
- Bup, bup, bup...-cridaven els dos gossos.
- És millor que truquem a la família de la gossa, ja parlarem sobre el que cal fer. D'acord?
- Sí! -van cridar la mare i el fill.
Desprès d'haver trucat, en Casuga els va confirmar que la Sisí es quedava amb ells.
- Visca! -Cridaven tots.
- Bup, bup, bup!
I així és com en Gotenchan i la Sisí van poder viure junts per sempre més.
I al cap d'un temps van tenir cadellets.

Cap comentari:

Publica un comentari