dijous, 27 de març de 2014

Un conte mai contat: AL FONS DEL MAR



Els alumnes de cinquè hem fet un treball d'emprenedoria:
Un conte mai contat.

Aquí teniu el treball del grup 2: Geòrgia M., Fatima B., Michelle B., Àlex C. i Àlex S.


AL FONS DEL MAR

D' aquí a molts i molts anys, en el fons del mar més o menys en el segle cinquanta-dos, dins del triangle de les Bermudes, una parella que es volia casar i els seus pares, navegaven per l'oceà. En Gotenchan, un noi amb molt bon caràcter, amb molts amics,  pantalons curts i una samarreta de màniga curta .
La Xicí, una noia amb molt bon caràcter, cabells castanys, cor tendre, samarreta i  faldilla.
Mentre navegaven amb un vaixell van trobar una mena de cova que semblava que tingués molta profunditat. Van voler-hi entrar però, abans que poguessin fer ni un sol pas, un remolí els va arrossegar.
Al despertar-se es van trobar a dintre d'un laberint. No sabien ben bé on eren perquè se sentien una mica marejats. El més estrany de tot és que podien respirar, ben tranquil·lament i encara mes bé que a la superfície!

En Gotenchan i la Xicí van anar seguint el laberint on hi van trobar una sirena molt guapa que intentava lligar amb en Gotenchan (o així li va semblar al la Xicí), però resultava que la sirena feia anys que intentava trobar un tresor, i els va dir:
-Hola, sóc la Natàlia. Què hi feu aquí?- va preguntar amb un to agradable.


-De fet, ha passat tant ràpid què no-ho-sé -respongué amb veu tremolosa-, no li passava cada dia trobar-se en un laberint. 
-Si voleu trobar el tresor heu de trobar un passadís secret- va dir la Natàlia.
-Renoi! Com ho farem per trobar una porta en un laberint tan gran? -preguntava en Gotenchan una vegada i una altra.
-Para de fer preguntes i anem a buscar el tresor- va dir la Xicí cansada. 
-Ai sí, el tresor!


Mentrestant, els seus pares els buscaven per una part del laberint.
Al cap d'uns minuts, els amics van trobar una porta secreta i, de sobte, la porta va parlar i va dir:
- Digueu-me a qui voleu trobar en aquest laberint?
- Volem trobar els nostres pares!- van respondre en Gotenchan i la Xicí.
- D'acord, entreu a dins meu, quan els veieu en un dels miralls toqueu el seu reflex i estareu en un tres i no res al seu costat.






I va resultar que sí que els van trobar i la porta, que era molt generosa, els  va donar el tresor.






Al cap d'uns dies en Gotenchan i la Xicí es van casar.

Vet aquí un noi i vet aquí una noia i m'acasum l'olla!!!




Cap comentari:

Publica un comentari